13.3.15

i em va caure al damunt
un tenaç aiguat d'ombres,
feixuc
com un adéu a traïció,


i em vaig haver d'acostumar
a l'absència de claror,
com qui ho fa
a una vella cicatriu.



Malfia't, si la sort
dorm al cau de l'escurçó.


4.3.15

Aquella escala amb tants graons,
que de tants com en té
no em veig amb cor de pujar,
aquella és la que vols
que pugi si és que vull
temptar el cel amb les mans?

Tu no ets el meu déu!

El meu déu no m'ho faria,
això!