30.6.15

Sóc un covard.
Mentre el món s'acaba,
jo escric versos,
en lloc de resar.


11.6.15

Els til·lers del carrer de casa
fan goig i bona olor;
el goig
de la bellesa en si mateixa
i aquella olor
que fa la vida quan reneix:

primavera encesa,
cruixent com la incertesa,
que em convida i fa els honors.

I, agraït, em deixo endur
per la bona olor i pel goig,
no fos cas que aquesta fos
la penúltima emoció

que el temps em concedeix.