20.12.16

i cada conseqüència
té el seu fet
i, cada absència,
el seu buit,
i cada ombra
té la seva opacitat
i, cada llàgrima,
la seva exaltació,
i cada sort
té la seva incertesa
i, cada silenci,
el seu secret

i, a vegades, tot
no és res més
que un bri d'un altre tot,

per molt tot que arribi a ser,

15.7.16

Blanca i perfumada
com la flor del gessamí,
trencadissa,
ulls de pluja i posat trist,
neta i delicada.

Era igual
per fora que per dins.

20.6.16

No calia tenir
la pell de cap diable
per ser un àngel caigut.
No calia ser
culpable confés,
ni presumpte autor
de pecats inconfessables.

Ben mirat,
no calia res,
concretament,
per merèixer el càstig més sever,
el més temut,
el que fos,
a fi de bé.

De fet,
n'hi havia prou amb ser innocent,
o poc amable.

És així com, aleshores,
vam aprendre a ser com som,
com podem.

I som com podem,
per molt que vulguem ser
com voldríem.

I l'ombra que fem
no sempre s'adiu
amb la llum que se'ns fia.


18.5.16

No cal dir mentides
per tenir raó.
N'hi ha prou
amb la raó,
si se'n té.

Fer el mort
a l'ull del remolí
de la gorga del riu que neix
a la deu del destí,
per provar sort.

4.5.16

No calien utopies,
ni pàtries,
ni déus,
ni mites,
per viure la vida.

N'hi havia prou                 
amb la vida. 

Però, aleshores,
no ho sabíem.

15.3.16

Fins quan estem arribant
i a partir de quin moment
iniciem el comiat?

On és la fita,
la creu de terme
que ens ho indica?

26.2.16

Saber guanyar sense fums
i saber perdre sense fel
és el que vull,

i no en sé.